Enyores el jardí que mai arribaràs a gaudir i l'escalfor del sol que et va fer esclatar els teus pètals, tendres, suaus com el vellut i suau la teva olor, que esdevindria la que et caracteritza, el teu nom, rosa.
Quan començava a aixecar l'alba et van arrencar de la teva esvelta tija, en silenci, la mà executora et posava amb delicadesa dins una caixa, junt amb altres roses.
Ara, portes dies dins un petit gerro ple d'aigua, que a poc a poc s'evapora, les forces s'acaben. T'han deixat sola? Prop del finestral, mentre un tímid raig de sol enlluerna, el teu color vermell, que es torna granatós quan aquest s'allunya, donant pas a la nit.
Però has estat feliç per donar amor amb la teva presència, i no sabran mai que també plores! Per què et separaven del teu gran amor, el jardí?
Elena Piera (mare de Marc Xalma)
No hay comentarios:
Publicar un comentario